Estructura legal i pla econòmic

Estructura legal
Pla econòmic i financer
Referències

La part formal del projecte, en dos blocs independents: quina forma jurídica escollir i quins tràmits comporta, i després com es demostra amb números que el negoci se sosté.

Alimenta el quart checkpoint del pla d’empresa.

L’estructura legal d’una empresa es conforma per diferents aspectes com són la forma jurídica que aquesta adoptarà (individual, societària o col·lectiva), els tràmits que es duran a terme per constituir-la i posar-la en marxa, i finalment les obligacions fiscals que tindrà arran de la forma jurídica escollida.

És convenient que pensis quins són els avantatges i desavantatges de les diferents formes jurídiques i quina implicació tindran en el teu model de negoci perquè la presa de decisió sigui la més adient per la teva empresa.

Forma jurídica

Abans d’iniciar qualsevol tràmit d’inici d’activitat, cal estudiar atentament la fórmula més convenient per crear l’empresa, a fi i efecte de determinar quina estructura s’adapta millor a les característiques pròpies del projecte que es vol desenvolupar.

Les diferents formes jurídiques són els tipus d’empresa que l’administració preveu que poden constituir-se segons el nombre de socis, el tipus de responsabilitat i el capital social aportat. De fet, la forma jurídica escollida per a l’activitat econòmica de l’empresa en determinarà en gran manera el sistema d’organització.

A l’hora de prendre una decisió és important conèixer el ventall de formes jurídiques que la llei recull, els seus requisits, els avantatges i els inconvenients de cada tipologia. Entre els aspectes que cal valorar abans d’optar per una forma jurídica podem assenyalar:

La complexitat de la constitució i la gestió. Certes formes requereixen més burocràcia, o certes activitats requereixen certa forma. També els costos poden variar.
El nombre de socis. Podem tenir formes amb una sola persona o amb diverses.
Les necessitats econòmiques del projecte. Les formes poden requerir capital mínim.
Els aspectes fiscals. Bàsicament, tenim dos grups: les formes subjectes a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i les sotmeses a l’impost de societats (IS).
La responsabilitat patrimonial dels promotors. Variable segons la forma. Pot ser:
- Subsidiària: una persona assumeix la responsabilitat.
- Solidària: es pot exigir el deute a qualsevol soci.
- Mancomunada: cada soci respon segons l’aportació al capital social.
Llibertat d’acció de l’emprenedor. Quan hi ha formes amb diversos socis, és possible que la decisió sigui en funció del capital aportat, o bé pot ser un vot per persona.
Imatge. Les formes unipersonals donen una imatge menys sòlida.
Accés a ajuts públics. Algunes formes tenen ajuts, tot i que no hauria de ser un criteri important.

Formes jurídiques individuals

Les formes jurídiques individuals realitzen la seva activitat amb el nom de l’empresari.

Empresari individual: autònom.
Comunitat de béns.
Societat civil particular.

Les formes individuals estan gravades amb l’IRPF, un impost progressiu.

Les rendes gravades amb l’IRPF són:

Rendiments del treball (sou).
Rendiments del capital mobiliari (interessos de comptes, dividends).
Rendiments per activitats econòmiques (empresaris). Per fer el càlcul de beneficis, tenim tres possibles règims:
- Estimació directa normal: per a grans empresaris (facturació > 600K).
- Estimació directa simplificada: petits empresaris (facturació < 600K).
- Estimació objectiva: per a activitats concretes, amb un càlcul fix per cada mòdul segons treballadors i mida del local. Els límits vigents el 2026 són 250.000 € d’ingressos anuals i 125.000 € de facturació a empresaris i professionals. Compte: les activitats informàtiques no són a l’ordre de mòduls, per tant aquest règim no és aplicable a un negoci de desenvolupament de software.
Guanys i pèrdues patrimonials (transmissió de béns, premis).

Societats

Tenim quatre tipus principals:

Societat de responsabilitat limitada
Societat anònima
Societat laboral
Societat cooperativa

Les rendes estan gravades amb l’IS. Altres impostos:

Impost sobre activitats econòmiques (IAE). Només aplicable a empreses amb facturació superior a 1M.
Impost sobre el valor afegit (IVA) és aplicable a béns i serveis. Tenim el règim general i diversos règims especials:
- General: tenim el suportat i el repercutit, i la diferència s’ajusta amb l’agència tributària. Diferents tipus: general, reduït i superreduït (21, 10 i 4%).
- Recàrrec d’equivalència: per a comerciants detallistes que venen a consumidor final.
- Règim especial de l’agricultura, la ramaderia i la pesca.
Impost de béns immobles (IBI)
Impost sobre vehicles de tracció mecànica
Impost sobre construccions, instal·lacions i obres.
Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

Constitució

La constitució dota de personalitat jurídica a l’empresa, sent susceptible de drets i obligacions. A continuació, es mostren els tràmits necessaris segons la forma jurídica:

Empresari individual:
- DNI del promotor
Comunitat de béns i societat civil:
- DNI dels promotors
- Contracte públic o privat de constitució
- Sol·licitud del número d’identificació fiscal (NIF)
- Impost sobre transmissions patrimonials
Societats mercantils:
- Sol·licitud de certificació negativa del nom o raó social
- Sol·licitud de qualificació per societats laborals i cooperatives
- Justificació d’aportacions dineràries o no dineràries
- Escriptura pública de constitució
- Sol·licitud del número d’identificació fiscal (NIF)
- Presentació de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
- Inscripció en el registre corresponent

Sobre l’últim punt: des del 2010, la constitució d’una societat està exempta de l’impost en la modalitat d’operacions societàries. Continua sent obligatori presentar l’autoliquidació (model 600), però no s’hi paga res. No ho comptabilitzeu com a cost de constitució.

Posada en marxa

La posada en marxa és posterior a la constitució, i cal per tal de tenir activitat. Són, principalment:

Alta en el cens d’empresaris i professionals. Es fa mitjançant el model 036 o el 037 (simplificat), i pot incloure el règim especial de l’IVA escollit.
Alta en l’impost sobre activitats econòmiques. No implica pagament si no se supera 1M d’euros de facturació, i llavors es gestiona al 036.
Legalització dels llibres obligatoris. Per a les societats, es fa telemàticament al Registre Mercantil dins dels quatre mesos següents al tancament de l’exercici.
- Empresaris individuals
  - Estimació directa normal
    - Activitat industrial, comercial o de servei: llibre diari, llibre d’inventari i comptes anuals
    - Activitat no mercantil: llibre de vendes i ingressos, llibre d’ingressos i despeses i llibre registre de béns d’inversió
  - Estimació directa simplificada: factures numerades per data i agrupades per trimestres, llibre de registre de béns d’inversió, llibre de registre de vendes i ingressos, llibre de registre de compres i despeses
  - Estimació objectiva: justificants de les operacions.
- Societats: llibre diari, llibre d’inventaris i comptes anuals, llibre d’actes, llibre d’accions nominatives (SAs) i llibre de registre de socis (SLs)
- Cooperatives: llibre de registre de socis, llibre de registre d’aportacions al capital, llibre d’actes, llibre d’inventari, llibre diari
Inscripció de l’empresa en la Seguretat Social, sempre que calgui contractar personal (TA.6)
Alta de l’empresari en el RETA. Des del 2023 la quota es calcula per rendiments nets reals, dins d’un sistema de trams que cal preveure i que es regularitza a l’any següent.
Afiliació i alta dels treballadors (TA.1)
Compra de locals: cal comprovar la qualificació urbanística de terrenys o locals, i demanar les llicències municipals corresponents. Si hi ha una compra, cal formalitzar-la mitjançant un contracte de compravenda (amb escriptura pública al Registre de la Propietat). També, cal donar-se d’alta a l’IBI.
Arrendament de locals: contractes (verbals o escrits), regulats per la llei d’arrendaments urbans.
Sol·licitud de llicència d’obres d’acord a la normativa urbanística municipal. Objecte: nova planta, reformes d’edificacions o obres menors.
Habilitació de l’activitat al local. La llicència d’obertura prèvia només es manté per a activitats amb impacte ambiental o risc; per a la majoria d’activitats s’ha substituït per una declaració responsable o una comunicació prèvia a l’ajuntament.
Comunicació d’obertura de centre de treball

El cost de contractar

El sou que pacteu amb una persona no és el que us costa. A la nòmina bruta, l’empresa hi ha d’afegir la seva part de la cotització a la Seguretat Social, que no surt del sou del treballador sinó de la vostra butxaca.

Els tipus a càrrec de l’empresa el 2026, sobre la base de cotització:

Concepte	Empresa
Contingències comunes	23,60%
Atur (contracte indefinit)	5,50%
FOGASA	0,20%
Formació professional	0,60%
MEI	0,75%
Accidents i malalties professionals	variable, al voltant de l’1,5% a les activitats informàtiques

En total, al voltant d’un 32% per sobre del brut. Per a una previsió de despeses n’hi ha prou amb multiplicar el sou brut per 1,32.

Un exemple: si contracteu un programador júnior per 24.000 € bruts anuals, us costarà uns 31.700 €. Si penseu en termes de sou net, la distància encara és més gran: d’aquells 24.000 € bruts, la persona en cobrarà uns 19.000 després de retenció d’IRPF i de la seva pròpia cotització (un 6,5%). Entre el que ell cobra i el que vosaltres pagueu hi ha més de 12.000 € de diferència.

Dues conseqüències per al pla:

La cotització del treballador i l’IRPF no són una despesa extra vostra. Els descompteu de la nòmina i els ingresseu vosaltres a l’administració, però ja són dins del brut.
Una hora pagada no és una hora facturable. Entre vacances, festius, formació i temps no productiu, les hores que podeu facturar són bastant menys que les que pagueu. Si calculeu el preu/hora dividint el cost anual per les hores del conveni, us quedareu curts. Ho hem vist al pla operacional.

Percentatges vigents el 2026. Els fixa cada any l’ordre de cotització: comproveu-los a la Seguretat Social abans d’utilitzar-los.

El cost de ser autònom

Si el promotor no es contracta a si mateix sinó que es dona d’alta com a autònom, el càlcul és un altre, i és el cas més habitual quan es comença.

La quota del RETA és una despesa fixa des del primer dia, tingueu ingressos o no. Es calcula per trams segons els rendiments nets que preveieu: escolliu el tram que us toca, el podeu canviar diverses vegades l’any i, a l’any següent, l’administració regularitza la diferència entre el que vau preveure i el que vau guanyar de veritat. Si us vau quedar curts, tocarà pagar; teniu-ho previst, perquè arriba quan ja us havíeu gastat els diners.

Els imports els fixa la llei cada any. Com a ordre de magnitud, la quota va d’uns dos-cents euros al mes als trams més baixos fins a més del doble als alts. Els nous autònoms tenen una quota reduïda (la coneguda com a tarifa plana) durant els primers dotze mesos, prorrogable dotze més si els rendiments continuen sent baixos.

Tres coses que sorprenen els qui comencen:

La quota no és un sou. El sou de l’autònom és el benefici que queda, i la quota es paga igual el mes que no factureu.
A les factures a empreses us practicaran una retenció d’IRPF. No és un cost afegit: és un avançament de l’impost que us descompten de l’import i que ingressen ells. Cobrareu menys del que factureu, i us ho trobareu a la declaració.
No hi ha atur ni indemnització equivalents als d’un assalariat. Hi ha una prestació per cessament d’activitat, amb requisits propis, i les baixes es cobreixen des del primer dia d’alta.

Al pla econòmic, la quota va a despeses fixes i la retenció no hi va: afecta la tresoreria, no el resultat.

Els trams, els imports i la durada de la quota reduïda es revisen periòdicament. Comproveu-los a la Seguretat Social abans de posar-los al pla.

Tramitació

Aquests són els organismes i els tràmits que gestionen:

Ajuntaments: llicència d’obres, obertura de l’activitat i altres tributs
Delegació o administració d’hisenda: alta IAE, alta cens d’etiquetes i opcions IVA, alta impost sobre béns immobles, alta estimació objectiva o directa, legalització de llibres obligatoris, obtenció del NIF
Tresoreria General de la Seguretat Social: inscripció al règim d’autònoms, inscripció de l’empresa, afiliació i alta de treballadors
Direcció provincial de Treball i Seguretat Social: comunicació d’obertura del centre de treball, segellar el calendari laboral
Oficines de Treball: registre dels contractes formalitzats amb treballadors, comunicació de contractacions que no requereixen contracte
Direcció Provincial d’Indústria: inscripció en el registre de la propietat industrial

La finestreta única empresarial (VUE) és una iniciativa que permet la creació d’empreses de forma més fàcil:

Informa i orienta a l’emprenedor
Facilita la tramitació a tots els organismes des d’un sol lloc físic

El procés telemàtic es pot fer dirigint-se als punts d’atenció a l’emprenedor (PAE). Tot es gestiona mitjançant un únic document, el document únic electrònic (DUE).

Altres aspectes

Tingueu present les normes de seguretat i higiene en el treball i la prevenció de riscos laborals.
S’ha de preveure la possibilitat de protegir el vostre producte, nom o marca d’alguna manera.
Si el local no és de la vostra propietat, haureu de formalitzar un contracte de lloguer.
Si heu escollit el sistema de franquícia, haureu de signar el contracte que us lligarà amb el franquiciador.

Pla econòmic i financer

Fins aquí, la forma jurídica i els tràmits. Aquesta segona part és independent: demostra amb números que el negoci se sosté.

Introducció

El pla econòmic i financer esdevé la síntesi dels aspectes econòmics del pla d’empresa, les magnituds bàsiques del qual s’obtenen a partir dels diversos apartats del pla. Per tant, per ser coherent és necessari que les dades coincideixin amb les obtingudes en cada un d’aquests apartats. Així, per exemple, de les previsions de vendes i dels preus definits se’n desprendran els ingressos previsibles de l’empresa.

Una despesa és una compra d’un bé o servei. Per exemple: matèries primeres, salaris, lloguers, manteniment i neteja, publicitat, consum, assegurances, constitució de l’empresa, etc.

Una inversió és el conjunt de béns que l’empresa adquireix, com màquines i eines, per obtenir el producte o servei, i que mai es vendran.

El pla financer, sempre que es compleixin les circumstàncies previstes en el pla, evidenciarà la viabilitat o no del projecte de negoci.

Quatre números que us diran si el projecte s’aguanta

No cal fer una anàlisi financera complicada. Amb quatre xifres senzilles ja veureu si el pla té sentit:

Quant trigareu a recuperar la inversió inicial (el termini de recuperació o pay-back). Si heu posat 12.000 € i el negoci en deixa 500 al mes, els recuperareu en dos anys. Com més llarg és el termini, més coses poden torçar-se pel camí.
Quants mesos aguanteu sense ingressos. Dividiu els diners que teniu al banc entre les despeses fixes mensuals. És el número que decideix si arribeu al primer client important, i per a una empresa que comença és més urgent que qualsevol altre.
Quant guanyeu per cada euro que hi poseu (la rendibilitat). Compareu el benefici de l’any amb els diners invertits. Si surt menys del que us donaria tenir-los quiets, val la pena preguntar-se per què ho feu.
Quina part de la facturació depèn d’un sol client. No surt a cap manual de comptabilitat, però si un client us fa la meitat dels ingressos, el dia que marxi tancareu. En serveis informàtics passa constantment.

Afegiu-hi el punt d’equilibri, que ja heu calculat, i teniu el diagnòstic complet.

Sentireu parlar del VAN i de la TIR, que serveixen per comparar inversions grans tenint en compte que els diners d’avui valen més que els de d’aquí a cinc anys. Són útils per decidir si es construeix una fàbrica, i en canvi aporten poc a un negoci de software, on la inversió inicial acostuma a ser petita i el problema real és la tresoreria del dia a dia. Deixeu-los per ara.

Pla d’inversions i de necessitats inicials

Representa el càlcul de la inversió inicial, així com de la forma de titularitat dels actius de l’empresa. Inclourà el desemborsament necessari per finançar tant l’immobilitzat material (local, maquinària, mobiliari i utillatge, equips informàtics i d’altres) com l’immaterial (despeses de constitució, de primer establiment, drets de traspàs i d’altres) i les existències necessàries per cobrir l’estoc inicial. També cal incloure un estoc de tresoreria per fer front a pagaments inicials, i això permetrà alleugerir les tensions de tresoreria durant els primers mesos d’activitat.

Pla de finançament

El finançament de la inversió inicial i de les altres necessitats podrà fer-se mitjançant finançament extern o bé mitjançant finançament propi. Aquest finançament haurà de tenir en compte el finançament del fons de maniobra necessari per al desenvolupament de l’activitat normal de l’empresa. Es tracta que el total de recursos sigui igual al total de les necessitats estimades. Opcions:

Aportacions pròpies i de socis temporals.
Lloguer de béns i equips (en lloc de comprar-ne). Renting i leasing.
Préstecs.
Ajuts públics i subvencions.

Després, podem comptar amb l’autofinançament associat a les reserves, o bé pel manteniment, com són amortitzacions i provisions. El dia a dia també el podem gestionar amb eines com el confirming, els comptes de crèdit, descobert bancari, descomptes comercials, factoring, canvis de termini a proveïdors i descomptes de pagament immediat.

Pla de tresoreria

Permet observar la liquiditat de l’empresa i, per tant, preveure les necessitats de tresoreria que puguin sorgir, mitjançant l’especificació de les entrades i les sortides. Es fa una anotació mes a mes de les entrades i les sortides. També cal detallar les hipòtesis considerades per al seu càlcul, considerant la possible estacionalitat de l’activitat. Això permetrà preveure a temps les mesures adients per solucionar els desequilibris de caixa que se’n puguin derivar.

Per exemple, per a les entrades podríem especificar: aportacions dels socis, préstecs, vendes, interessos dels comptes.

Per les sortides: devolució de préstecs, lloguers, compra de maquinària, assegurances, publicitat, compra de mercaderies, salaris, seguretat social, impostos, subministraments.

Per cada mes, mostrem la diferència entre entrades i sortides, per saber quants diners tindrem al compte bancari.

Compte de resultats

Mostra els beneficis o pèrdues esperats per l’empresa com a diferència entre ingressos i despeses. És important especificar tant les diferents partides que determinen el compte de resultats com la seva tendència i evolució, destacant com poden afectar els canvis al resultat global de l’empresa.

És interessant fer totes aquestes previsions considerant diferents escenaris (negatiu, positiu, òptim) per poder estar preparats davant de les diferents necessitats que requerirà cadascun d’aquests casos.

Amortitzacions

Una amortització és una part d’una despesa més gran, respecte a un element que ens ha de durar un cert temps. Això es fa amb les inversions, per exemple, una maquinària: si ens dura deu anys, l’amortització és la desena part del cost que comptabilitzem anualment.

Estructura del compte de resultats

A una empresa tenim els comptes d’explotació, que es relacionen amb la seva activitat econòmica habitual, i els resultats financers, relacionats amb l’activitat financera. Trobem els següents apartats:

Ingressos d’explotació: vendes.
Despeses d’explotació: lloguers, amortitzacions, assegurances, publicitat, compra de mercaderies, salaris, seguretat social, impostos, subministraments.
Ingressos financers: interessos bancaris.
Despeses financeres: interessos del préstec.

Això ens permet calcular el resultat d’explotació (o benefici abans d’interessos o impostos) i el resultat financer. Si els sumem, tenim el resultat abans d’impostos. Si li descomptem els impostos, tenim el resultat de l’exercici (o benefici net).

Si els resultats són negatius, hem de fixar-nos si els resultats d’explotació són positius o negatius. Si són positius, el problema és que encara tenim resultats financers negatius, que es considera normal especialment si estem començant.

Regles per l’elaboració

Aquests serien els principis a seguir per a l’elaboració:

És despesa tot allò que l’empresa compra i consumeix.
Per a compres i vendes, apliquem el criteri de meritació: es considera despesa quan s’ha generat, encara que no s’hagi fet el pagament, i els ingressos quan es meritin, encara que no s’hagin percebut encara.
Tots aquells diners que entren a la nostra empresa i hem de retornar no es consideraran ingressos, i viceversa: els que surten i han de tornar-nos no es consideren despesa.

El Pla General Comptable, a més d’aquests principis, identifica uns altres: empresa en funcionament, uniformitat, no compensació i importància relativa.

El balanç

El balanç és la representació comptable del patrimoni de l’empresa.

El patrimoni d’una empresa es compon de:

El conjunt de béns: tot allò que pertany a l’empresa, com maquinària, locals, vehicles, mobiliari, patents, etc.
El conjunt de drets: tot allò que se li deu a l’empresa, com factures dels seus clients, lletres de canvi per pagar, etc.
El conjunt d’obligacions: tot allò que l’empresa deu, com els préstecs demanats al banc, lletres de canvi que es deuen a proveïdors, etc.

En tot balanç es compleix sempre que actiu = passiu + patrimoni net.

Actius

Són els béns que posseeix l’empresa. Tenim la següent classificació:

Actiu no corrent (de llarg termini)
- Immobilitzat intangible: aplicacions informàtiques, drets de traspàs, despeses d’investigació.
- Immobilitzat material: construccions, eines, maquinària.
- Inversions immobiliàries: terrenys o edificis llogats o en venda.
- Immobilitzat financer: accions a altres empreses, bons, fiances.
Actiu corrent (curt termini: un any com a molt)
- Existències: mercaderies, matèries primeres, recanvis.
- Crèdits pendents de cobrament: clients, deutors.
- Efectiu: caixa, banc.

Passius

Són tot allò que l’empresa deu. Pot ser:

Passiu no corrent: deutes que cal retornar a llarg termini. Crèdits.
Passiu corrent: deutes a retornar a curt termini (menys d’un any): pagament a proveïdors.

Patrimoni net

És la riquesa de l’empresa: capital, reserves, pèrdues i guanys.

Balanç final previsional

Al final de l’exercici, hem d’analitzar el balanç.

El passiu ens diu com financem l’empresa, i l’actiu en què invertim o gastem aquests diners. Al començament de l’exercici són iguals, i la seva diferència al final de l’exercici ens diu si hem tingut beneficis o pèrdues.

Impostos

Aquí veurem els impostos concrets que trobareu i com es liquiden. Els conceptes de fons (per què existeixen, què vol dir directe, indirecte, progressiu o regressiu) els teniu a economia i emprenedoria.

Tipus d’impostos

Els principals impostos que un emprenedor pot trobar-se són:

Impostos directes: impost sobre la Renda de les persones Físiques (IRPF), Impost sobre Societats (IS)
Impostos indirectes: impost sobre el valor afegit (IVA)

Impost sobre Societats

L’Impost sobre societats és un impost:

Directe. Es calcula en funció de la renda obtinguda per la societat.
Personal. S’aplica a totes les rendes obtingudes pel contribuent.
Proporcional. El tipus no creix amb el benefici obtingut, a diferència de l’IRPF. Ara bé, no hi ha un tipus únic: varia segons la mida de l’empresa, i les microempreses tributen en dos trams, com veurem tot seguit.
Periòdic.

El període impositiu és anual, coincidint amb l’exercici econòmic de cada societat. Si la societat no fixa un període diferent, per defecte, l’any fiscal va de l’1 de gener al 31 de desembre del mateix any. L’impost sobre societats es merita l’últim dia del període impositiu.

L’esquema de liquidació de l’impost parteix del resultat comptable de la societat, sobre el qual es calcula la base imposable a la qual s’aplica el gravamen corresponent. A partir d’aquí, s’hi apliquen les deduccions a les quals tingui dret, obtenint la quota diferencial.

El tipus de gravamen general és del 25%.

Hi ha tipus reduïts segons la mida de l’empresa. La Llei 7/2024 els va rebaixar de forma progressiva, amb una escala transitòria que canvia cada exercici fins al 2029:

Microempreses (xifra de negoci inferior a 1 M€): el 2026, el 19% pels primers 50.000 € de base imposable i el 21% per la resta. L’escala definitiva serà del 17% i el 20%.
Entitats de dimensió reduïda (xifra de negoci inferior a 10 M€): el 23% el 2026, baixant fins al 20% el 2029.
Entitats de nova creació: el 15% al primer exercici amb base imposable positiva i al següent. És el cas habitual d’una empresa acabada de crear.

Xifres vigents el 2026. Els tipus de l’escala transitòria canvien cada any: comproveu-los a la seu electrònica de l’AEAT abans d’utilitzar-los al vostre pla econòmic.

IRPF

L’impost sobre la renda de les persones físiques és un tribut de caràcter personal i directe que grava, segons els principis d’igualtat, generalitat i progressivitat, la renda de les persones físiques d’acord amb la seva naturalesa i les seves circumstàncies personals i familiars.

IVA

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava el consum i que recau sobre el lliurament de béns i prestacions de serveis que fan empresaris o professionals, com també sobre les importacions i adquisicions intracomunitàries de béns.

Vendre a la resta de la UE

El mercat únic no vol dir que facturar a un client d’un altre estat membre funcioni igual que facturar aquí. Hi ha un tràmit previ i dos règims diferents segons a qui veneu.

Ser operador intracomunitari. Cal donar-se d’alta al Registre d’Operadors Intracomunitaris (ROI) amb el model 036, casella 582, indicant a la 584 la data prevista de la primera operació. Us assignen un NIF-IVA, que és el vostre NIF amb el prefix ES, i quedeu inscrits al cens VIES, la base de dades europea on qualsevol pot comprovar que sou un operador vàlid.

No és automàtic: l’administració comprova que l’activitat és real i pot demanar documentació. Si en tres mesos no ha resolt, la sol·licitud s’entén denegada. Feu-ho amb temps, i no quan ja tingueu el primer client esperant la factura.

Vendre a empreses (B2B). Un cop sou al ROI, els serveis prestats a una empresa d’un altre estat membre es localitzen al país del client: emeteu la factura sense IVA espanyol i és el client qui autoliquida l’impost al seu país. És la inversió del subjecte passiu. Comporta dues obligacions: comprovar que el NIF-IVA del client és vàlid al VIES i guardar-ne la prova, i declarar aquestes operacions al model 349.

Si no esteu al ROI, heu de repercutir el 21% a un client que no se l’esperava. Sortireu més cars que la competència que sí que hi està donada d’alta.

Vendre a consumidors (B2C). Aquí no hi ha inversió del subjecte passiu. Els serveis digitals prestats a consumidors d’altres estats tributen al país del consumidor un cop superats els 10.000 € anuals de vendes conjuntes a tota la Unió. Per no haver-vos de registrar a cada país, hi ha la finestreta única (OSS), que permet declarar-ho tot des d’aquí. Si veneu SaaS o aplicacions a particulars, aquest és el vostre cas.

Facturació verificable (Verifactu)

Els sistemes informàtics de facturació han de garantir que els registres siguin íntegres, traçables i inalterables, encadenant-los criptogràficament i afegint un codi QR a cada factura. A la pràctica, obliga a facturar amb un programa adaptat.

L’obligació és vigent per a les societats des de l’1 de gener del 2026. Per als autònoms, el calendari s’ha anat ajornant: comproveu la data abans de planificar-ho.

Per a nosaltres té una lectura doble: com a empresa ho hem de complir, i com a desenvolupadors de software és un requisit que ens poden demanar els clients.

apunts.jg5.dev

Estructura legal i pla econòmic