Keyboard shortcuts

Press ← or → to navigate between chapters

Press S or / to search in the book

Press ? to show this help

Press Esc to hide this help

Màrqueting

Aquesta pàgina cobreix les decisions comercials del negoci: què oferim exactament, a quin preu, com ho fem arribar i com ho donem a conèixer. La primera meitat és vàlida per a qualsevol empresa; la segona es concentra en els canals digitals, que són els que utilitzareu vosaltres.

Alimenta el màrqueting-mix del segon checkpoint i tot el pla de màrqueting en línia del tercer.

El màrqueting mix

El màrqueting mix són les quatre decisions que concreten com arribem al mercat. Es coneixen com les quatre P, per les inicials en anglès.

Producte

Què venem, exactament. No només la funcionalitat: també la qualitat, la presentació, la garantia, el servei postvenda i el suport. En software, sovint el que diferencia no és el programa sinó el que l’envolta (migració de dades, formació, temps de resposta davant d’una incidència).

Preu

És la decisió que més costa als projectes nous, i la que més condiciona la viabilitat. Hi ha tres criteris per fixar-lo, i normalment s’utilitzen combinats:

  • Segons els costos: calculem què ens costa produir una unitat i hi afegim el marge que volem. És el més senzill i garanteix que no perdem diners, però ignora completament el que el client està disposat a pagar.
  • Segons la competència: mirem què cobren els altres i ens hi situem, per sobre o per sota. Cal saber justificar la diferència: si sou més cars, per què.
  • Segons el valor per al client: quant li estalvia o quant li fa guanyar el que li veneu. És el criteri que permet els millors marges, i l’únic que té sentit quan el producte és realment diferent, però requereix conèixer molt bé el client.

Vendre barat no és una estratègia si no teniu costos més baixos que la competència: és només guanyar menys. El lideratge en costos s’ha de sostenir en alguna cosa.

A més del preu base, cal decidir descomptes, condicions i forma de cobrament (al comptat, fraccionat, per subscripció, per ús). El moment en què cobreu afecta la tresoreria tant com l’import.

Distribució

Com arriba el producte al client: venda directa, distribuïdors, botiga en línia, marketplaces, stores d’aplicacions. Cada canal té un cost i una comissió, i condiciona el preu final.

Promoció

Com el donem a conèixer. És el que desenvolupa la resta d’aquesta pàgina.

El punt d’equilibri

Abans de tancar el preu, comproveu quantes unitats heu de vendre per no perdre diners. Separeu les despeses en:

  • Fixes: no depenen del volum de vendes (lloguer, salaris, subscripcions, gestoria).
  • Variables: creixen amb cada unitat venuda (llicències per usuari, allotjament, comissions).

El punt d’equilibri és el volum de vendes on els ingressos igualen totes les despeses:

punt d'equilibri (unitats) = despeses fixes / (preu de venda - cost variable unitari)

El denominador és el marge de contribució: el que aporta cada unitat venuda a pagar les despeses fixes. Si és molt petit, necessitareu un volum enorme; si el preu no cobreix ni el cost variable, no hi ha volum que ho salvi.

És la xifra més útil de tot el pla econòmic, perquè es contrasta fàcilment amb la realitat: mireu quants clients representa i pregunteu-vos si és plausible aconseguir-los el primer any.

Màrqueting digital

El màrqueting digital (o en línia) consisteix a contactar possibles clients aprofitant l’internet i tots els seus canals, entre d’altres:

  • Cercadors
  • Xarxes socials
  • E-mail
  • Portals web

A més d’utilitzar-los, podem obtenir feedback (automatitzat) per a modelar l’estratègia que hem dissenyat per a aconseguir l’objectiu que hem definit.

Procés

El procés de l’acció de màrqueting digital podria ser el següent:

Objectius ⇨ Estratègia ⇨ Mesurament ⇨ Optimització

  1. Establir objectius que volem aconseguir. Caldrà definir els compradors i analitzar la competència.
  2. Establir la nostra estratègia, definint els indicadors que determinaran si els objectius s’han complert**.**
  3. Executar l’estratègia i mesurar les taxes de conversió (accions previstes de la nostra estratègia que s’han complert) utilitzant les eines adients.
  4. Optimitzar els resultats, especialment si els resultats no han estat bons, replantejant la nostra estratègia.

Objectius

El màrqueting digital requereix un pla amb objectius ben definits. Aquests objectius han de tenir unes característiques, anomenades SMART:

  • específic: els objectius estan clarament definits i exposats, de manera que tot l’equip entén l’objectiu i per què és important
  • mesurable (analítica web)
  • assolible,
  • orientat a resultats
  • basat en un temps delimitat

Alguns possibles objectius de màrqueting: promocionar nous productes o serveis, créixer en presència digital, generar leads, dirigir-se a nous clients, retenir clients existents, construir coneixement de marca, desenvolupar lleialtat de marca, incrementar vendes i/o beneficis, expandir-se a un nou mercat, fer créixer la teva quota de mercat, convertir-se en un referent d’autoritat al sector.

Tipus de màrqueting

Podem fer una primera classificació d’estratègies de màrqueting:

  • La outbound, o màrqueting tradicional, on l’objectiu és vendre en un sol sentit, sense comunicació des dels usuaris.
  • La inbound, basada en màrqueting de continguts, on l’objectiu és que l’usuari et trobi a tu en lloc d’anar a buscar-lo, en crear un canal. Això s’aconsegueix amb creació de continguts i el mesurament d’objectius.

L’estratègia outbound és la tradicional, però també té una part digital: el pagament als cercadors i anuncis als mitjans digitals. Aquesta estratègia es considera avui en dia superada si s’utilitza de forma aïllada, tot i que pot ser un complement a la inbound.

El màrqueting inbound

Ens cal arribar al nou consumidor. L’estratègia consisteix a formar una relació de valor en el temps que condueixi de forma natural a la compra, satisfent els seus desitjos i resolent els seus problemes.

El cicle de vida del màrqueting inbound seria:

  • Atreure els desconeguts perquè siguin visitants.
  • Convertir els visitants en oportunitats de venda.
  • Tancar les oportunitats i fer clients.
  • Delectar als clients i convertir-los en promotors.

Una forma més general de veure el cicle de vida de les compres és el funnel.

Funnel

El funnel o embut de conversió defineix els diferents passos que ha de donar un usuari o visitant per a convertir-se en client.

Una conversió es produeix quan el nostre client potencial executa una acció clau que hem definit en la nostra estratègia de màrqueting. Això pot convertir un visitant en un lead, o en general, fer que el client potencial progressi dins del funnel.

Les fases del funnel són:

  • TOFU (top of the funnel): és l’etapa de descobriment de la marca. L’usuari busca contingut educacional que l’ajudi a identificar, definir i comprendre el seu problema i estableix els requeriments de la solució.
  • MOFU (middle): l’usuari ja coneix el seu problema i entra en una fase de consideració en la qual busca possibles solucions. Detecta les empreses que poden oferir-li un producte / servei d’acord amb les seves necessitats i requeriments.
  • BOFU (bottom): l’usuari analitza les possibles opcions i selecciona l’empresa que millor solucioni el seu problema. És a dir, pren una decisió.

Cada fase té diferents recursos per fer progressar els nostres clients potencials.

  • TOFU: Consciència. Hem de detectar aquests problemes o necessitats, encara que no tinguem la solució. En aquesta etapa els formats més utilitzats són guies, eBooks, blog post o white papers. Tècniques: SEO, anuncis, xarxes, vídeos, linkbuilding, tràfic directe (orgànic). Volem generar leads.
  • MOFU: Consideració. Hem de proporcionar contingut valuós que ajudi en aquesta decisió. Vídeos, podcast, comparacions de productes, webinars o guies d’expert són els formats més efectius en aquesta fase. Tècniques: drip màrqueting, missatges dirigits al llarg del temps, en format correu o altres.
  • BOFU: Conversió. Hem d’oferir una solució que porti al client potencial a una futura venda. Els millors formats per a aquesta fase són casos d’estudi, demo de producte o documentació del producte o servei. Tècniques: landing pages.

Buyer persona

Per poder definir la nostra estratègia, s’utilitza el buyer persona: una representació semi-ficticia del client ideal, amb dades demogràfiques, patrons de comportament, motivacions, objectius i reptes. Aquesta construcció es basa en dades, no en suposicions.

Com podem fer-ho?

  • Recollint dades demogràfiques en enquestes en línia.
  • Analitzant el tràfic dels teus portals web, que ens ofereix informació demogràfica, paraules clau, etc.
  • Utilitzant informes i estudis oficials i d’empreses especialitzades.

Aquesta informació ajudarà a establir patrons i tendències que definiran l’estratègia de màrqueting i vendes.

Leads

Un cop tenim la nostra buyer persona, podem establir estratègies per a conduir als clients potencials cap a la compra. L’estratègia inbound requereix aconseguir leads. Un lead és un usuari que ha lliurat les seves dades a una empresa i que, com a conseqüència, passa a ser un registre de la base de dades amb el qual l’organització pot interactuar.

Es poden aconseguir leads amb diferents mètodes promocionals: un portal informatiu, landing pages (regals), un blog, xerrades, esdeveniments i fins i tot anuncis (màrqueting tradicional outbound).

Un cop tenim leads, els hem d’organitzar en una base de dades que ens permeti fer un seguiment dels clients potencials. Els leads poden acostar-se fins a ser clients. Això es pot veure reflectit al funnel.

Captar leads sense infringir la llei

Un lead és una dada personal, i una base de dades de leads és un tractament de dades. Tota l’estratègia que acabem de veure està regulada, i les regles són poques:

  • Consentiment: per enviar comunicacions comercials per correu cal que la persona hi hagi consentit abans, de forma clara i separada de la resta del formulari. Ni caselles marcades per defecte, ni consentiment amagat dins d’unes condicions generals. L’excepció és enviar ofertes de productes semblants a qui ja és client vostre.
  • Finalitat: si demaneu les dades per enviar una guia, no podeu fer-les servir per a una altra cosa sense dir-ho. La finalitat s’anuncia en el moment de recollir-les.
  • Minimització: demaneu només els camps que necessiteu. Cada camp de més us baixa la conversió i us augmenta el risc alhora.
  • Drets i baixa: informeu de qui tracta les dades i per a què, i poseu un enllaç de baixa visible a cada enviament. Si algú se’n vol anar, ha de poder fer-ho amb un clic.
  • Cookies i analítica: les cookies que no són estrictament necessàries requereixen consentiment previ, i rebutjar-les ha de ser tan fàcil com acceptar-les.

Hi ha dues conseqüències que sovint es passen per alt. La primera és que l’eina de correu que feu servir és un encarregat del tractament: hi heu de tenir un contracte i heu de saber on processa les dades, exactament igual que amb qualsevol altre proveïdor (on són les dades). La segona és que una llista comprada o extreta d’un directori no té consentiment de res: és la forma més ràpida de convertir una campanya en una sanció.

Com es tradueix tot això a la base de dades, camp a camp, ho teniu a dades personals.

Cercadors i paraules clau

Els cercadors han de ser amics de la nostra estratègia. Hem de trobar les paraules clau (o keywords) per al servei o producte que oferim, ja que aquestes seran les que utilitzin els nostres potencials clients.

L’objectiu és que el tràfic arribi al teu portal web de forma orgànica, és a dir, natural, mitjançant el posicionament dins dels motors de cerques (Google, principalment).

En aquest enllaç, Google explica com funciona el seu cercador. Aquesta pàgina explica que, a l’hora de fer la cerca, es tenen en compte coses com:

  • Paraules de la consulta
  • La rellevància i usabilitat de les pàgines
  • El nivell de coneixements de les fonts
  • La teva ubicació i configuració

Les paraules clau han d’incloure aspectes com:

  • El nostre producte o servei
  • El nostre avantatge competitiu
  • El nostre públic objectiu

Segons la intenció de l’usuari, els keywords poden ser:

  • Informatius: l’usuari busca informació.
  • Transaccionals: l’usuari té intenció de convertir.
  • Navegacionals: l’usuari vol anar a cert lloc.

Segons el volum de cerques, els keywords poden anar dels més genèrics als més concrets:

  • Head (genèriques), amb molta competència i poca conversió.
  • Middle Tail: al mig
  • Long Tail: cerques més específiques, amb poca competència i més conversió. Les més interessants per començar.

Per fer un estudi senzill, podem començar per Google Autosuggest, Google Trends o Google Ads (Keyword Planner).

Estratègies i tècniques

  • SEO: es vol millorar l’autoritat i rellevància d’un portal mitjançant bon contingut amb paraules clau, HTML ben estructurat, contingut ben estructurat, bon temps de càrrega, bona experiència UX, bones URLs. També factors externs: qui ens enllaça i amb quina autoritat.
  • SEM: anuncis, utilitzant keywords (paraules clau) (Google Ads), Facebook Ads, vídeos, etc.
  • Màrqueting de continguts (orgànic): creació i distribució de contingut rellevant per a atreure un públic objectiu definit. Pot ser web, vídeo o xarxes socials. Per exemple: infografia, fotografia, posts de cites, vídeos, gràfics de dades, captures de pantalla, instruccions pas a pas, call to action (CTA), preguntes i qüestionaris, memes, gifs animats, e-books.
  • Landing pages: conversió de visitants a leads.
  • Remàrqueting: detecció de visitants que tornen (Google Ads).
  • Disseny responsive (accés multiplataforma als nostres continguts).
  • Email màrqueting.
  • Cerques locals: Google Business Profile, gestió d’opinions.
  • Lead scoring: es tracta de valorar numèricament la proximitat de l’usuari al client ideal. Això ajuda al procés de personalització de la comunicació.
  • Automatització de màrqueting: permet generar fluxes de treball per gestionar leads (HubSpot). També relacionat amb el lead nurturing: automatització de les interaccions amb l’usuari.
  • Màrqueting d’influencer.
  • Tests A/B.

SEO

Tenim dos tipus de SEO, o sigui, aspectes que poden afavorir la visibilitat orgànica del nostre portal web dins dels cercadors:

  • Off-page SEO: coses que no depenen directament del nostre control, especialment, backlinks que milloren el CTR (Click-Through Rate).
  • On-page SEO: inclou optimització de paraules clau, temps de càrrega, experiència d’usuari, optimització del codi i format de les URL.

També tenim una altra classificació, en funció de la valoració ètica de les tècniques que utilitzem:

  • Black Hat SEO: tècniques poc ètiques, o que contradiuen les directrius dels cercadors. És una estratègia de curt termini, arriscada i que no aporta valor. I més important: si s’utilitza, els cercadors poden penalitzar el portal, i fer-lo perdre rellevància.
  • White Hat SEO: tècniques ètiques, alineades amb les directrius dels cercadors.

Contingut

El contingut és el més rellevant per aconseguir posicionar-se, molt més que les paraules clau, les etiquetes, o els backlinks. I molt més que l’aspecte.

La qualitat del contingut depèn de diferents factors, pot ser: utilitat, educatiu, entretingut, rellevant, informatiu, original i autoritatiu (respectat). No ha de ser: promocional, publicitari, per a l’empresa, spam, fet només de paraules clau, copiat.

La qualitat determina el teu rànquing, ja que determina quines paraules clau són rellevants, i si atreu o no tràfic d’altres portals, incrementant la teva autoritat al cercador. Alguns consells:

  • El contingut s’ha de dirigir al teu client, i ho ha de fer molt llegible i entretingut. Però també als cercadors: millor utilitza paraules que imatges, vídeos o animacions.
  • No repeteixis les paraules clau de forma no natural, els cercadors ho detecten.
  • Els primers paràgrafs són molt importants. Escriu com si fos un diari: primer el més important.
  • L’extensió no és un objectiu en si mateix. Escriu el que calgui per respondre la pregunta i para: una pàgina inflada per arribar a un nombre de paraules es posiciona pitjor, no millor.

Paraules clau

Són paraules que s’inclouen en una cerca d’un usuari. Per tant, si volem que els cercadors ens trobin, han d’aparèixer al nostre portal. Hem d’investigar quines són les millors per al nostre benefici, i això es fa amb eines (habitualment de pagament), mai de forma intuïtiva.

Un cop les tenim, hem de decidir com les utilitzem:

  • Al text d’ancoratge (text visible de l’enllaç).
  • En certes etiquetes HTML: <title>, <h1>, <h2>, <h3>.
  • En l’atribut ALT de les imatges <img>.
  • En el text del portal web, de forma natural. No hi ha cap densitat òptima de paraules clau: el que compta és que el text respongui de veritat la intenció de la cerca.
  • Utilitzant-les a diferents seccions del portal, en funció de quina secció hi som, i amb cua més o menys llarga (head / tail).

Etiquetes HTML

Són menys importants que el contingut (text), però poden ser significatius:

  • Títol <title>: es veu a la pestanya navegador, però especialment important és que apareix a la capçalera d’una entrada de la SERP.
    • El títol no hauria de ser de més de 64 caràcters, i entre 3 i 10 paraules.
    • Ha d’incloure el nom de la pàgina i paraules clau. Un format possible és “Títol: algunes paraules clau”.
  • Capçaleres <h1>...<h6>: les aranyes les llegeixen per entendre com s’organitza jerarquicament el portal.
  • A les imatges <img>, utilitza l’atribut ALT i TITLE per descriure la imatge.
  • Si pot ser, utilitzar sempre etiquetes amb contingut semàntic (capçaleres), que no aquelles que només serveixen per organitzar visualment (p. ex. <div>).
  • <meta name="description"> inclou el resum de la teva pàgina.
  • <meta name="keywords"> és obsoleta: Google la ignora des del 2009. No cal posar-la.

Disseny i organització

Segueix alguns principis senzills:

  • La jerarquia no hauria de tenir massa nivells, facilita la feina als visitants i als cercadors.
  • La informació s’ha d’estructurar de head a tail, amb la informació més important a les pàgines més dalt de la jerarquia.
  • És important treballar amb les paraules clau per pàgines.
  • Les pàgines importants s’han de poder arribar des de la navegació de la pàgina principal.
  • No duplicar contingut: millor, tenir diferents camins per arribar al mateix contingut.
  • Les URL han de ser no massa llargues, i incloure paraules clau.
  • Testeja la navegabilitat interna de l’estructura.

Enllaços d’entrada

La quantitat i especialment la qualitat (millor rànquing) dels enllaços d’entrada (backlinks) afecta el teu rànquing. A més, si una pàgina té pocs enllaços de sortida, i està relacionat amb els continguts del teu portal, els seus enllaços compten més.

Alguns consells (White Hat):

  • El més important: crea contingut que altres portals vulguin enllaçar.
  • Si vols que t’enllacin, fes córrer la paraula: emails, xarxes socials, notes de premsa.
  • Fes peticions personals a portals de qualitat (no automatitzades) perquè t’enllacin (webmasters, bloggers, altres contactes).
  • Evita els intercanvis d’enllaços pactats i la compra d’enllaços: són link schemes, i les polítiques d’spam dels cercadors els penalitzen (Black Hat, encara que es facin manualment).

Altres tècniques

Altres tècniques a considerar:

  • Afegir el teu portal als cercadors perquè sigui indexat. A Google, mitjançant la Search Console.
  • Crear sitemaps per ajudar als cercadors a entendre l’estructura del teu portal. Veure sitemaps.org.
  • Utilitzar rich snippets (fragments enriquits) són segments de codi HTML amb contingut que expressa la seva funció dins de la web. Pots mirar-te la pàgina schema.org.
  • Integrar xarxes socials:
    • T’ajuda a dirigir tràfic cap a la teva web.
    • Algunes xarxes socials també s’indexen. Per exemple, X, LinkedIn, Reddit, Pinterest.
    • Proporcionen backlinks, especialment importants si es tracta d’influencers.
    • Si vols rebre atenció de les xarxes, el teu contingut ha de ser fresc.
    • Participa en les xarxes socials en què la teva activitat pugui beneficiar-se.
    • Afegeix botons de compartir a les teves pàgines.

La cerca amb IA

Tot el que hem vist fins ara dona per suposada una cosa: que posicionar-se en un cercador porta visites al teu portal. Això ha deixat de ser cert de forma generalitzada.

Les respostes generades per IA, tant les que apareixen dalt de tot dels resultats com les dels assistents conversacionals, responen la pregunta sense que calgui visitar la font. Algunes xifres per situar la magnitud del canvi:

  • La majoria de cerques ja acaben sense cap clic: el 2026 se situen al voltant del 68% a Google.
  • Quan apareix una resposta generada, el CTR orgànic dels resultats cau prop d’un 60%.
  • Les consultes més afectades són les informatives (“què és”, “com es fa”), que són exactament les que la nostra estratègia inbound ataca a la fase TOFU.

Què implica per al funnel

El contingut TOFU deixa de ser una font fiable de leads i passa a ser sobretot una font de menció de marca: et llegeixen dins la resposta d’un altre. La conversió es desplaça cap avall, al MOFU i al BOFU, i cap a les consultes que encara reben clic: les de marca (“condicions de l’empresa X”) i les de comparació (“X vs Y”, “millor eina per a…”).

Això no vol dir deixar d’escriure. Vol dir escriure sabent que l’objectiu ha canviat: de rebre la visita, a ser la font que se cita.

GEO: optimitzar per ser citat

El SEO clàssic buscava rànquing. El GEO (generative engine optimization) busca citació: que quan algú pregunti pel teu sector a un assistent, hi surtis tu.

La diferència més important, i la més contraintuïtiva, és on es guanya. El SEO era un joc sobre el teu portal; la visibilitat a les respostes d’IA es guanya en bona part fora: la gran majoria de mencions de marca que fan servir aquests sistemes surten de pàgines de tercers. Depens de ressenyes, comparatives, fòrums, premsa del sector i directoris, no només del que publiques tu.

Tècniques concretes:

  • Escriure afirmacions citables: frases que es puguin extreure i que aportin dades pròpies, no generalitats.
  • Citar fonts i experts amb nom, i mantenir el contingut fresc i datat.
  • Cobrir explícitament les consultes de comparació del teu sector, que són les que et poden portar a la recomanació.
  • Sembrar la marca allà on els assistents busquen: directoris, mitjans especialitzats, comunitats.
  • Marcar el contingut amb dades estructurades de schema.org.
  • Decidir conscientment al robots.txt quins rastrejadors d’IA permets, sabent què hi guanyes i què hi perds.
  • Publicar un fitxer llms.txt que resumeixi el portal per a un model. És una proposta, no un estàndard reconegut, però costa poc. Aquests mateixos apunts en tenen un, a /llms.txt.

Mesurar-ho

El KPI de visites perd sentit aïllat: pots guanyar presència i perdre trànsit alhora. Cal acompanyar-lo de:

  • La quota de citació: amb quina freqüència et mencionen les respostes d’IA per a les consultes del teu sector.
  • El volum de cerques de marca: si la gent et coneix per la resposta d’un assistent, el senyal apareix aquí, no al trànsit orgànic.

La pregunta de fons

Si els assistents resumeixen el teu contingut sense enviar-te ningú, per què l’escrius? Segueix havent-hi motiu, però n’és un altre del que hi havia fa deu anys: construir marca, autoritat i confiança, i ser la font que el sistema cita quan algú pregunta. El que ja no funciona és l’equació antiga de contingut a canvi de visites.

Calendari editorial

Un calendari editorial és una previsió temporal de publicacions que és la forma de gestionar i controlar les publicacions al llarg de diversos mitjans per promocionar la teva marca.

La primera cosa que cal és decidir la periodicitat de cada tipus de publicació que es pot fer. Un cop decidida, el calendari es pot gestionar amb un senzill full de càlcul, que tingui per una banda les dates del calendari i per una altra els camps de cada publicació.

Per cada publicació, aquests són els camps recomanats:

  • Creador: qui escriu. Pots tenir també convidats externs.
  • Categoria: mitjà o temàtica de la publicació.
  • Estat: pots definir els teus propis. Una proposta seria: ajornat, estudi de paraules clau, començat, preparat, publicat.
  • Objectiu: quin és el propòsit de la publicació, dins del teu pla de màrqueting?
  • Títol: el títol que tindrà un cop publicat.
  • Paraules clau: quines paraules clau vols utilitzar.
  • Altres: inclou qualsevol altra informació útil per a tu o el creador.

Mesurament

El mesurament del resultat de les nostres estratègies quantificables se sol fer amb KPI (Key Performance Indicators):

  • Et permeten mesurar el rendiment d’un procés.
  • Representen un valor relacionat amb un objectiu que s’ha fixat anteriorment (recorda: SMART).
  • Normalment, s’expressen com un percentatge de consecució d’aquest objectiu.

A continuació veurem alguns exemples de KPIs en funció de certs objectius.

  • Augment de vendes: unitats o ingressos associats, especialment al llarg de campanyes o iniciatives.
  • Millora de beneficis: marges aconseguits després de treure despeses.
  • Quota de mercat: hauràs de comprovar els ingressos que generes en relació als que genera el teu mercat.
  • Generació de leads: nombre, increment, cost dels leads i taxa de conversió de les visites a la web.
  • Obtenció de nous clients: especialment al començament, comptar el nombre, l’increment, el cost per client (quant ens ha costat obtenir-lo) i el percentatge de leads que es converteixen en clients.
  • Lifetime value d’un client: quan es vol mantenir el negoci, compta els clients que retornen (nombre i percentatge) i quant gasten al llarg de la seva vida.
  • La despesa individual: quant es gasta en cada compra, per cada perfil (si es té).
  • Les taxes de conversió: quan hi ha campanyes (landing pages, email links, proves gratuïtes, etc.), mesura la conversió, o sigui, quin percentatge de gent fa l’acció desitjada quan se li presenta.
  • Mètriques web: nombre de visites, visitants únics, pàgines per visita, taxa de rebot (abandonament després de visitar una pàgina), temps mitjà a la web.
  • Involucració a les xarxes socials: nombre i increment de seguidors, nombre de comentaris, comparticions, generació de leads, opt-ins, tràfic cap a la web.
  • Rendiment SEO: rellevància de la web (segons diferents eines SEO), backlinks.
  • Visibilitat a les respostes d’IA: quota de citació de la teva marca a les consultes del teu sector, i evolució del volum de cerques de marca. Veure la secció de la cerca amb IA.

Estratègia outbound

Una estratègia outbound pot ser un complement de la teva inbound. Especialment al començament del teu negoci, ja que l’estratègia inbound és més de llarg termini.

A més, pot ser una estratègia personal per ajudar a convertir visitants que han arribat via inbound.

Aquestes són algunes claus:

  • Trucades i emails en fred. És important personalitzar la comunicació, especialment a les trucades. Cal fer primer una recerca, intentant identificar possibles objectius, potser amb eines de generació de leads.
  • Correu convencional. Pots obtenir leads de públic offline. Es pot automatitzar amb eines, i fer seguiment online. Es pot combinar amb el món digital, com estratègia complementària.
  • Anuncis a les xarxes i als cercadors. És complementari de l’estratègia de continguts. És important dirigir bé els anuncis cap a segments concrets. Especialment, si podem fer-ho per a nous lectors fora del canal inbound.
  • Fires, conferències i networking. Permeten obtenir nous leads cara a cara. Podem anar a esdeveniments existents o organitzar els nostres.

Eines

HubSpot és una de les eines de referència, però en tenim moltes:

  • Un sistema de gestió de continguts (CMS), com ara Wordpress o Squarespace.
  • Una eina de màrqueting per correu electrònic / generació de leads, com Mailchimp, Brevo o Kit.
  • Un creador de landing pages. Sol ser opcional: les pàgines de destinació es poden fer amb el mateix CMS.
  • Una eina d’automatització de màrqueting. Sovint ja ve integrada a les eines de correu electrònic o de generació de leads.
  • Un calendari editorial: és el document que ens dirà què hem de publicar, quan ho hem de fer, on el publicarem i qui serà la persona que l’ha de fer.

Referències

Last change: , commit: feff8b3